A les aules de les universitats, hi coincideixen joves de perfils culturals, ètnics, socioeconòmics o de gènere molt diversos. Les desigualtats són presents a l’entorn universitari, però sovint no s’aborden o es fa d’una forma monofocal, és a dir, tenint en compte només un eix de desigualtat, com pot ser el gènere, que és el que compta amb més trajectòria. El projecte “Intersectionality in Higher Education (InterHEd)” aposta per adoptar una perspectiva interseccional, que tingui en compte la interrelació entre diferents categories socials com el gènere, l’ètnia, la classe social, l’orientació sexual o l’edat en les experiències de desigualtat i discriminació. Des d’aquest enfocament, l’objectiu principal del projecte Erasmus+ “InterHEd”, coordinat per investigadores de Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) de la UVic-UCC, és elaborar eines per incorporar la interseccionalitat a la docència universitària. 

Aquesta recerca aplicada a l’àmbit universitari parteix de l’experiència prèvia en com aplicar la interseccionalitat a les polítiques públiques que ja té el CEIG i omple un buit. Si bé la interseccionalitat en contextos d’educació superior (principalment als EUA i al Regne Unit) s’ha centrat principalment en la intersecció de gènere, ètnia i classe social, s’ha investigat poc sobre com aquestes desigualtats interactuen amb altres categories com l’afiliació religiosa, l’edat, la ruralitat, l’estatus migratori, la llengua i el mateix posicionament del professorat dins els entorns educatius. De fet, hi ha pocs materials de formació amb recomanacions específiques sobre com aplicar la interseccionalitat a l’educació superior a l’Estat espanyol i a Catalunya i, en aquest aspecte rau, precisament, l’enfocament innovador del projecte “InterHEd”.

En aquest cas, l’equip investigador se centrarà a crear i implementar metodologies innovadores basades en reptes per tal d’implicar el personal docent i els estudiants de diversos grups socials i disciplines. Per integrar la interseccionalitat a l’educació superior es treballarà tot allò que fa referència a la docència: es tindran en compte diferents dimensions com la metodologia docent, els currículums (que no es basin en patrons etnocèntrics, sexistes, capacitistes, etc.), els espais d’aprenentatge (per veure si són una barrera o no en relació amb la posició social dels estudiants, per exemple), la tutorització (per saber si una atenció més individualitzada a l’estudiant ajuda o és un obstacle segons el perfil de l’estudiant) i l’avaluació.

Quatre universitats europees

A banda de la UVic-UCC, el projecte “InterHEd”, amb un pressupost de 400.000 euros, compta amb la participació de la Technische Universität de Dortmund (Alemanya), la Jagiellonian University de Cracòvia (Polònia) i la Universitat Claude Bernard Lió 1 (França). De la UVic-UCC en formen part membres de tres grups de recerca —GELTLIHC, TRACTE i GEA—, fet que demostra el caràcter interdisciplinari del projecte. 

Atès que la configuració de les desigualtats és diferent en cadascuna de les universitats europees que participen en el projecte i també entre les diferents titulacions que s’hi imparteixen, cada soci treballarà amb el seu professorat i estudiantat i, alhora, es farà un treball transversal. En el cas de la UVic-UCC la recerca es durà a terme amb 32 professors i amb 440 estudiants de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades; Periodisme; Comunicació Audiovisual; Biologia i Educació Social, per buscar perfils d’estudiants variats. Les altres universitats treballaran amb estudis de sociologia, esport, empresa i enginyeria per cobrir, precisament, els buits que existeixen en aquests àmbits.

Les activitats del projecte, que tindrà una durada de tres anys, fins al setembre del 2026, inclouen una formació interna d’aprenentatge mutu, grups de treball d’estudiants, grups de treball de professorat, sessions de formació per a estudiants, etc. Segons Gloria García-Romeral, sociòloga, coordinadora del projecte “InterHEd” i investigadora del grup de recerca GETLHIC, la participació d’aquests docents i estudiants és ”part de la metodologia de treball que permetrà identificar les necessitats per poder ajustar el disseny i la implementació al context i especificitats de cada universitat. Tots els materials i resultats del projecte seguiran aquesta metodologia participativa”.

Del projecte “InterHEd”, es preveu que se’n derivin diversos recursos pràctics, un informe de metodologies innovadores, una guia d’eines sobre la integració de la interseccionalitat a l’educació superior, un model de formació de l’estudiantat i un model de formació del professorat, recomanacions de polítiques i un web amb recursos d’accés obert. “Si nosaltres no reflexionem i no actuem per abordar les desigualtats que tenim a l’aula en l’àmbit docent universitari, el que fem és contribuir a la reproducció d'aquestes desigualtats, que poden derivar de molts factors, des d’un entorn socioeconòmic més desfavorable fins a una discapacitat, per exemple. L’objectiu és anar cap a unes institucions d'educació superior més  inclusives”, explica García-Romeral.

Reunió de llançament del projecte

El projecte “InterHEd” va començar el mes d’octubre passat, i la setmana passada, del 21 al 23 de febrer, va tenir lloc a la UVic-UCC la primera trobada presencial, a la qual van assistir representants de les quatre universitats del consorci. El dia 22 va fer-se el Mutual Learning Internal Training, una formació interna en la qual cada soci va presentar un taller sobre la temàtica, i també es va fer una taula rodona de presentació d’experiències internacionals i projectes similars. La inauguració de la jornada va comptar amb la presència de la vicerectora de Recerca i Transferència del Coneixement de la UVic-UCC, Eva Espasa.