Skip to main content

Institucional

Ricard Torrents
Ricard Torrents el dia de l'aprovació de la Universitat de Vic
Ricard Torrents
Ricard Torrents

Mor Ricard Torrents, fundador i primer rector de la UVic-UCC

14.03.2023
Share

El dissabte 4 de març va morir a Barcelona, a l'edat de 86 anys, Ricard Torrents i Bertrana, fundador i primer rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i d'Eumo Editorial. Ricard Torrents i Bertrana va ser un líder visionari i compromès amb l'educació superior, que va fundar l’Escola Universitària de Mestres Balmes, primera pedra de la nostra Universitat, amb una clara voluntat de servei públic i de contribució al desenvolupament del país. El seu llegat perdurarà en la història d’aquesta universitat.

Una vida dedicada al coneixement

Nascut a Folgueroles el 1937, Torrents va ser escriptor, traductor i estudiós de Jacint Verdaguer. Es va formar al Seminari de Vic i va continuar els estudis a la Universitat Gregoriana i a l’Institut Bíblic de Roma, a la Universitat de Tübingen i a la Universitat de Barcelona. 

Des del Col·legi Sant Miquel dels Sants, on exercia de director, l’any 1977 va crear l’equip fundador de l’Escola Universitària de Mestres "Balmes", on va ensenyar llengua i literatura catalanes, i en va fer el nucli impulsor dels Estudis Universitaris de Vic, dels quals va ser director (1977-1997), fins que, reconeguts com a Universitat de Vic per llei del Parlament de Catalunya (1997), en va ser elegit primer rector. Paral·lelament, l’any 1979 va fundar l'editorial Eumo, que el 1989 es va desdoblar en dues empreses, Eumogràfic i Eumo Editorial. 

Ricard Torrents va ser un estudiós de Verdaguer. En aquest sentit, va ser membre del grup fundador de la revista de poesia Reduccions (1976) i de la Societat Verdaguer (1988), i autor de diversos estudis sobre la figura de Verdaguer, principalment. D'altra banda, com a traductor va recórrer un ampli arc d’autors, des de literatura infantil en italià i alemany a llibres de la Bíblia en hebreu i grec, i en el terreny de l’ensenyament va participar en diverses iniciatives i publicacions periòdiques. 

També va rebre diversos premis, entre els quals el Premi Crítica Serra d'Or (1997), el Premi Carles Rahola d'assaig (2005) i la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica, el 2007, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Vic (2009). Durant el curs 2006-2007, en agraïment a la seva tasca, la Universitat de Vic va decidir anomenar oficialment la seva biblioteca, Biblioteca Ricard Torrents. Així mateix, va ser membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i el desembre de 2010 va ser nomenat president del Consell Consultiu de la Universitat de Vic i el 2020 Eumo Editorial va fundar en honor seu el Premi d'Assaig Ricard Torrents.

Amics i col·laboradors recorden la figura de Ricard Torrents

S'ha volgut recollir el testimoniatge d'algunes persones de la comunitat universitària que van conèixer Ricard Torrents, que hi van treballar braç a braç o que s'han vist directament vinculades al seu llegat. L'objectiu és compondre un mosaic que permeti entendre l'abast de la figura de qui va posar les bases de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i d'Eumo Editorial. Amb aquest recull també es vol homenatjar la figura de Ricard Torrents i donar a conèixer la seva trajectòria i el seu llegat. 

Ramon Pinyol (primer vicerector d'Ordenació Acadèmica de la UVic i exdirector de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris)

"En Ricard Torrents és un cas únic de fundador d'una universitat a Catalunya des de fora de les institucions i des de fora de Barcelona. Sempre es va saber envoltar de col·laboradors a qui esperonava amb els seus ideals. I no concebia la Universitat sense el tàndem formació i llibres: per això va fundar Eumo. En paral·lel, va contribuir a rescatar l'obra i la figura de Verdaguer, valorant-lo com el clàssic perenne que és i posant en marxa el verdaguerisme (estudis, edició filològica de la seva producció, creació d'una revista especialitzada com l'Anuari Verdaguer i d'una estructura organitzativa dinàmica com la Societat Verdaguer). Tot, sempre dins els conceptes que engloben la divisa de la nostra universitat: "Scientiae patriaeque impendere vitam."

Francesc Codina (exdegà de la Facultat d'Educació i director de la revista Reduccions)

"El que més ha d’agrair la societat catalana a Ricard Torrents és la seva capacitat de convertir els ideals en projectes, i els projectes en obres i institucions. Com s’ho feia? Doncs, reflexionant en públic, parlant, escrivint, convencent, persuadint, engrescant, negociant... i aconseguint així de generar uns equips formats per gent molt diversa, amb caràcters i interessos sovint contradictoris, que gràcies al seu guiatge s’aplegaven per fer realitat projectes com la Universitat de Vic, l’editorial EUMO, o la renovació i la institucionalització dels estudis verdaguerians. Per això se l’ha de considerar un intel·lectual d’acció, dotat d’uns coneixements i unes qualitats humanes excepcionals. Però, per als qui hem tingut la sort de tractar-lo de prop, ha estat sobretot un bon amic, un mestre i un exemple."

Maica Bernal (professora jubilada de la Facultat d'Educació, Traducció, Esports i Psicologia i estudiosa de Verdaguer)

"El primer vers que figura en el poema de Verdaguer dins el recordatori en memòria de Ricard Torrents és explícit «Qui em priva de pujar-me'n on somio?». Ho és perquè defineix l'home que, amb la mirada encarada a Europa, basteix de realitat un somni, envoltant-se, això sí, d'un equip de bandera. I aquesta realitat es diu UVic-UCC. Li agraeixo profundament haver sabut arriscar-se i depassar les estretes mires dels àmbits locals, polítics i empresarials per anar de dret al gra, o sigui, als interessos de l'acadèmia i de la qualitat educativa. En l'àmbit professional i intel·lectual, em considero una de les hereves del seu mestratge, perquè a través d'ell vaig descobrir dos objectes principals del meu estudi: Jacint Verdaguer i les necessitats educatives a l'escola catalana. El trobaré a faltar."   

Anton Granero (fundador i director (1984-2014) d'Eumogràfic, actualment Eumo_dc)

"He tingut el privilegi d'estar al costat d'en Ricard Torrents des de l'any 1979. Per a mi ha estat un mestre i un amic. El considero un intel·lectual generós i visionari; un intel·lectual de país que, amb el seu lideratge i acompanyat de molts, ha vist realitzat el seu somni de "refundar" la Universitat de Vic des de la societat civil. Va ser també fundador d'Eumo Editorial i d'Eumogràfic, dues empreses que van contribuir i contribueixen a difondre i projectar la universitat i la seva imatge".

Antoni Tort (catedràtic d'universitat, fins aquesta setmana director de l'Escola de Doctorat, exdegà de la Facultat d'Educació, Traducció, Esports i Psicologia)

"Heidelberg, Leuven, Bologna, Montpellier, Tübingen, Praga, Oxbridge, com a exemples i... Vic? Compartir el projecte universitari amb Ricard Torrents sempre em transportà, inevitablement, a l’Europa de les ciutats universitàries; a l’Europa de l’humanisme, de l’encontre cultural, de la ciència i de les arts. Tot això també podia fer-se realitat a Vic. Amb naturalitat, però amb persistència. I davant d’aquest horitzó no calia arronsar-se, ni acomplexar-se; ni demanar beneplàcits ni perdó als poders metropolitans, estatals o corporatius. Cap dubte. Tan simple i tan potent a la vegada."   

Assumpta Fargas (exrectora de la UVic-UCC)

"Ricard Torrents, a més a més de ser una persona que va fer tant per la Universitat, per la cultura, per l’educació, per la llengua, per la literatura i en definitiva pel país, tal com es va dir en l’acte del seu  comiat, també feia fer: “hauries d’ocupar-te de la biblioteca, podries encarregar-te de posar en marxa una escola d’idiomes, hauries de fer-te càrrec del fons Miquel i Macaya…” I d’aquesta manera, amb el seu estímul constant, vam aprendre i vam créixer. Però més enllà de l’àmbit institucional, en Ricard també ens cuidava en el personal. Valguin d’exemple i de sentit record els bonics escrits que puntualment i entre d’altres em va fer arribar amb motiu del naixement dels meus fills, de la lectura de la tesi doctoral i, sobretot, de la mort del meu pare. Gràcies, Ricard, per tot i per tant."

Gemma Redortra (directora d'Eumo Editorial)

"La primera vegada que vaig llegir un text de Ricard Torrents devia ser en una edició exquisida de Carta al pare, que Eumo va publicar el 1989. Torrents va girar al català Kafka i signava l’estudi que clou el llibre. Per al traductor, Kafka era un exemple de «com tota gran obra és unitària, fins quan s’escampa en una temàtica variada». Malgrat ser una persona d’interessos tan variats, en la trajectòria vital de Ricard Torrents també s’hi endevina una obra unitària, que ha eixamplat el nostre mapa cultural."

Miquel Tuneu (exdirector d'Eumo Editorial i exresponsable del Servei de Publicacions)

"En Ricard Torrents per a mi ha estat una benedicció perquè em va permetre de desenvolupar-me i guanyar-me la vida com a professional en el món dels llibres, l'edició i el coneixement, que és al que jo aspirava de jovenet. En un altre nivell, ha estat una benedicció per a la ciutat de Vic perquè li va permetre redescobrir-se com a ciutat universitària, de coneixement, de cultura i d'art. I encara, ha estat una benedicció per al seu país, Catalunya, perquè li ha aportat la revalorització del seu gran poeta nacional, una nova universitat i una nova editorial. Es pot demanar més?" 

Gemma Mascaró (directora de la Biblioteca Ricard Torrents de la UVic)

"Quan Ricard Torrents va deixar de ser rector, va instal·lar el seu despatx a la Càtedra Verdaguer que donava, porta per porta, amb la biblioteca de la Torre dels Frares, on hi ha el bust d’homenatge que ell mateix havia descobert quan el Consell de Direcció va decidir, el 2007, que la biblioteca de la UVic portés el seu nom. D’un despatx a l’altre, ens separaven les lleixes dels llibres verdaguerians del Fons Pallàs, però sentíem el xiuxiueig inintel·ligible o enrenou apassionat de converses amb la M. Àngels Verdaguer o amb Ramon Pinyol, potser. Va esdevenir un usuari més, elegant, exquisit en el tracte i curull de coneixement que desgranava amb nosaltres amb un llibre a la mà com a excusa. En aquell moment només entrellucàvem la magnitud de la seva saviesa que teníem tan a prop."

M. Àngels Verdaguer (directora de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris)

"Des de 1999 conec personalment Ricard Torrents i Bertrana, llavors encara rector de la UVic. Per a mi, era un dels grans referents —el referent— en els estudis verdaguerians. Què podia esperar més una futura verdaguerista que treballar amb el gran verdaguerista? Un mestre, un plaer i un aprenentatge constant. Ens van unir la Societat Verdaguer (presidència i secretaria), la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris i, sobretot, el magnífic poema inèdit verdaguerià La Pomerola (o millor Primavera), publicat per ell el 1995, i base de la meva tesina, amb la descoberta per part meva d’un altre manuscrit. Ara, després de les diverses edicions fetes i del que hem compartit en el verdaguerisme, potser ja el puc tractar de tu, o no. Em reservava el moment de passar del vostè al tu, però ara ja no m’hi puc adreçar directament. Amb agraïment ben sincer. DEP."

 

 

 

Contacta amb nosaltres

Contacta'ns