Skip to main content

Recerca

Una tècnica del CT BETA explicant la planta pilot
El rector Josep Eladi Baños
Presentació de la planta pilot del Fertimanure
La consellera Teresa Jordà

Teresa Jordà: “El projecte Fertimanure del CT BETA fa avançar el sector ramader cap a l’economia circular”

Share
Recerca

La ramaderia és una activitat econòmica de gran importància a la Unió Europea (UE) i la que fa un major ús del sòl, sigui de manera directa o indirecta. Les explotacions ramaderes europees produeixen 1.400 tones de dejeccions, de les quals només una fracció molt petita s’acaba processant i la resta és aplicada al sòl agrícola com a fertilitzant, provocant un fort impacte ambiental. Per ajudar a revertir aquesta situació, s’està desenvolupant el projecte europeu Fertimanure (fertilizers from animal manure), que té com a objectiu desenvolupar, avaluar i validar estratègies innovadores per gestionar nutrients i recuperar nutrients minerals a partir de les dejeccions ramaderes per tal de produir fertilitzants fiables i segurs. El projecte Fertimanure, coordinat pel Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, té un pressupost de 8,4 milions d’euros, finançats pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea, i compta amb un total de vint socis de la UE, Argentina i Xile.

Fertimanure es va posar en marxa l’1 de gener de 2020 i està previst que finalitzi el 31 de desembre de 2023. Durant aquests quatre anys, una de les fases més importants és la creació de cinc plantes pilot ubicades en diferents països europeus: França, Bèlgica, Alemanya, Països Baixos i l’Estat espanyol. La planta pilot de l’Estat, que ha començat a funcionar des de fa uns mesos, està situada a la granja Cal Ros de Muntanyola (Osona), de la Cooperativa Plana de Vic, i és la primera biorefineria de la seva escala implementada en una granja de l’Estat espanyol. Aquesta planta, que es va inaugurar el divendres 21 de gener, amb la presència de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat, Teresa Jordà, departament que també és soci del projecte; el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños; el president de la Cooperativa Plana de Vic, Andreu Fabré; el director del CT BETA, Sergio Ponsá, i la sotsdirectora del centre i coordinadora del projecte Fertimanure, Laia Llenas.

En l’acte d’inauguració, Teresa Jordà, va fer “un agraïment molt intens” a totes les persones i entitats que han fet possible aquesta planta pilot: “És una mostra que quan es teixeixen complicitats surten molt bons resultats”. Jordà també va destacar que la recerca del CT BETA i, més en concret, el Fertimanure, està estretament lligada amb l’interès de la seva conselleria per la bioeconomia i l’economia circular. “Aquest projecte fa avançar el sector ramader cap a l’economia circular, que no només té un vessant de sostenibilitat ambiental, sinó també econòmic i social”, va dir.

La titular del DACC va fer èmfasi en la necessitat de buscar solucions a les dejeccions a les zones d’alta intensitat ramadera de Catalunya. Amb tot, la consellera va subratllar que “el sector agroalimentari fa i vol fer encara millor les coses i l’hem de desestigmatitzar”. Per aquest motiu, cal una transformació del present per afrontar amb garanties els reptes del futur. La consellera va comentar: “Tenim necessitat de reconnectar amb el territori i ho fem amb un temple del territori, com és la UVic-UCC”. Jordà va acabar la seva intervenció dient que “aquest projecte ara és una planta pilot, però l’hem d’escampar al llarg i ample del territori, ja que el sector agroalimentari té moltes possibilitats”.

El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va destacar la rellevància que un projecte europeu com aquest es lideri des de Vic i des de Catalunya, i va remarcar el vessant pràctic i aplicat del Fertimanure, ja que “no sempre és possible que els resultats de la recerca que es fa al laboratori es puguin aplicar per resoldre problemes concrets”.

Per la seva part, la sotsdirectora del CT BETA i coordinadora del projecte Fertimanure, Laia Llenas, va exposar les principals característiques del projecte, “el més important en dejeccions ramaderes de Catalunya”, en el qual participen vint entitats. Llenas va fer referència al maldecap que des de fa anys representen els purins, especialment en zones com la comarca d’Osona. “El gran excés de nutrients ha estat un dels problemes més rellevants del nostre territori i amb el projecte Fertimanure volem deixar de veure-ho com un problema i veure-ho com un recurs de gran valor afegit, perquè les dejeccions poden ser una font segura per fer biofertilitzants”, va explicar Llenas. La sotsdirectora del CT BETA va cloure la seva intervenció desitjant que aquest sigui el principi de molts altres projectes sobre la transició cap a l’economia circular.

Finalment, el president de la Cooperativa Plana de Vic, Andreu Fabré, es va referir al rerefons social que hi ha darrere el projecte Fertimanure. En consonància amb les paraules de Llenas, va apuntar la necessitat de donar valor a un producte que encara pot ser vist com un problema i entendre que “els purins poden ser una oportunitat”. Segons Fabré, projectes com aquest han de servir per deixar d’assenyalar l’activitat ramadera, ja que “qui ha treballat bé no ha creat cap problema”. El president de la Cooperativa Plana de Vic va expressar el seu desig perquè sigui un projecte de futur i viable, “que ens justifiqui una sostenibilitat que ja hi havia sigut”.

A la inauguració de la planta, hi va assistir Joan Turró, director general de la Fundació Universitària Balmes; Marc Mussons, gerent de la UVic-UCC, i Meritxell Borràs, coordinadora de Polítiques Corporatives de la UVic-UCC, entre altres representants de la universitat. També hi va participar Joan Carles Rodríguez, president del Consell Comarcal d’Osona; Carles Morera, alcalde de Muntanyola; Josep-Ramon Soldevila, regidor de l’Ajuntament de Vic, i personal tècnic del CT BETA i de la Cooperativa Plana de Vic.

Primera biorefineria de la seva escala a l’Estat espanyol

Les plantes pilot del projecte Fertimanure estan plantejades com una solució innovadora a escala real per valoritzar en origen les dejeccions ramaderes més significatives a Europa: purins de porc, fems de vaca i gallinassa. La planta pilot de Cal Ros, gestionada per la Cooperativa Plana de Vic, el CT BETA, el Centre Tecnològic LEITAT i Algaenergy SA, està dissenyada per tractar 3 m3/dia de purins porcins produïts en aquesta granja. En paral·lel, però, també es fan proves de valorització de gallinassa.

Durant els pròxims dos anys, l’experimentació realitzada a la granja de Cal Ros ha de poder permetre veure quina és la viabilitat tècnica i econòmica del procés plantejat, així com la sostenibilitat dels productes biofertilitzants obtinguts en una biorefineria d’aquest tipus. A més, també s’assegurarà la qualitat agronòmica i la seguretat del seu ús mitjançant la realització d’assajos agronòmics tant en condicions controlades com en assajos de camp.

La planta pilot osonenca inclou una unitat de separació sòlid-líquid i diverses unitats basades en diferents tecnologies col·locades en cascada, amb dos trens de tractament diferenciats. Per a la fracció sòlida, els processos són el bioassecatge seguit d’un procés tèrmic, mentre que per a la fracció líquida, s’han escollit els contactors de membrana, l’osmosi inversa, la crioconcentració i reactors de microalgues. L’objectiu de tot el procés de tractament és la reducció del volum de les fraccions sòlides i líquides produïdes per tal d’obtenir cinc productes de gran valor afegit, així com aigua, que pot ser reutilitzada, i energia, completant una aproximació de residu zero.

Els productes que s’esperen aconseguir de la biorefineria de Cal Ros són: matèria orgànica seca amb valors superiors a l’1% dels principals nutrients (nitrogen, fòsfor i potassi), àcid fosfòric a partir de les cendres generades en la valorització energètica de la fracció sòlida seca de les dejeccions ramaderes, concentrat líquid ric en nitrogen, fòsfor i potassi i, alhora, ric en matèria orgànica, bioestimulant ric en aminoàcids i sulfat amònic amb fins a un 8% de nitrogen. Aquesta solució per al tractament de purins suposa un pas més cap a la bioeconomia circular, ja que s’obtenen biofertilitzants de base biològica segurs i comercialitzables, i es redueixen de manera significativa les despeses associades a la gestió de purins que es fa actualment, ajudant a equilibrar el balanç regional de nutrients.

Contacta amb nosaltres

Contacta'ns