ODS 9. INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURA

Aconseguir les fites marcades per l’Agenda 2030 i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és un esforç col·lectiu que requereix la implicació de tots els agents socials, incloent-hi les institucions acadèmiques. En aquest context, la Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava ha desenvolupat un document guia per incorporar els ODS als seus graus en Disseny i en Enginyeria de Disseny Industrial. El responsable d’elaborar-lo, Salvador Fàbregas, coordinador de l'Àrea Eines, Materials i Tècniques del grau en Disseny i especialista en projectes urbans, ens explica algunes claus d’aquest procés cap a un desenvolupament sostenible.

Recentment es parla molt dels ODS, però, exactament, què són i com funcionen?

Els ODS els podem percebre com una etiqueta aplicable a infinitat de coses, accions, empreses, institucions, etc. que donen una pàtina de sostenibilitat i de consciència sobre el planeta. Però la seva força rau en la seva estructura, en com estan concebuts i en el seu concepte de xarxa global. Els ODS són una mena de filtre per mirar cap al futur, avaluant cada passa del present, i per això són idonis per incloure’ls en escoles i universitats, integrant-los en la formació dels futurs i les futures professionals. En aquest sentit, el disseny i l’enginyeria són disciplines cabdals en el repensament de la societat, i una facultat com Elisava ha d’incorporar aquest pensament crític i social en la formació dels seus estudiants.

Com es materialitza a la pràctica l’aplicació d’aquests ODS?

Cada un dels 17 ODS pretén ser un connector on unificar iniciatives, accions, estratègies i fites de moltes persones en una mateixa direcció, alineant direccions i unificant esforços individuals, col·lectius o d’estructures diferents. La força dels ODS és precisament la suma de molts en una mateixa direcció: cadascun dels ODS pretén, de fet, ser això: un objectiu comú de molts. Però com amb qualsevol objectiu, cal poder valorar-lo a partir de dades que permetin avaluar, compartir i sumar, a més de créixer col·laborant, comparant i creant xarxa. Treballant-hi t’adones que tant o més importants que els mateixos ODS són les seves 169 metes, que ens permetran ajustar i poder fer senzilla i concreta l’acció o projecte que vulguem dur a terme en relació amb un ODS concret. A més, l’anàlisi de les metes ens permetrà dirigir noves accions, però també reubicar-ne d’altres que ja fem actualment perquè coincideixin amb alguna d’aquestes metes. Per últim, cadascuna d’elles generarà uns indicadors que ens permetran avaluar si la nostra acció s’alinea amb una meta i un ODS concrets.

Per tant, podríem parlar dels ODS com un conjunt d’objectius, metes i indicadors interrelacionats?

Sí, els ODS estan clarament estructurats amb una interconectivitat transversal. Es poden organitzar de moltes maneres, gairebé com les peces d’un joc arquitectònic de fusta. La seva naturalesa interrelaciona les tres dimensions del desenvolupament sostenible –biosfera, society i economy–, de manera que l’acompliment dels uns és necessari per al dels altres. L'estructura més emprada a l’hora de relacionar-los entre si és la piramidal o de cascada. En aquest sentit, la gràfica desenvolupada per l’Stockolm Resilence Center ens permet entendre encara millor aquesta estructura, amb els quatre ODS de la base (15, 14 i 6, 13) centrats en la biosfera i el planeta; una franja intermèdia amb els vuit ODS centrats en el paper de la societat (7, 16, 11, 1 i 3, 4, 5, 2); i una franja superior amb quatre ODS molt més concrets relatius a l’economia (8, 9 y 10, 12). Al capdamunt de tots se situa l’ODS 17, destinat precisament a enfortir l’aliança mundial per al desenvolupament sostenible, i generar aquesta connexió i xarxa entre institucions. En incorporar els ODS en diferents iniciatives, accions o projectes podem aplicar una mena de protocol per acotar, dirigir i avaluar els seus processos i resultats, així com per poder comparar-los amb iniciatives o accions similars d’altres actors dins d’aquesta xarxa global.

 El 2019 Elisava es pregunta com ha d’encaixar els ODS en el seu pla docent, i et proposen a tú desenvolupar aquesta pregunta i proposar respostes. Com vas abordar el repte?

En primer lloc, vam ampliar la pregunta al 'què, qui, com i perquè' els ODS, i això va generar un document guia per a la incorporació dels ODS als graus en Disseny i en Enginyeria de Disseny Industrial d’Elisava. Després, vam suggerir, juntament amb la direcció acadèmica, una implementació paulatina i transversal que abracés tots els ODS al llarg de la carrera, però no de forma puntual, sinó incorporant tot el sistema dels ODS en algunes assignatures i projectes, a partir de les metes i dels indicadors en què ja són presents, per tal de fer-los aparents i anar unificant la seva visualització i valoració. És un plantejament holístic que inicia una manera de fer i aplicar els ODS al currículum acadèmic amb la voluntat d’arrancar un procés de compromís amb l’Agenda 2030 ferm, coherent i continuat en el temps.

 En aquest context, com encaixa un ODS més complex com és l’ODS 9, de caire més tecnològic, industrial, econòmic i polític, en un àmbit més creatiu com el del disseny?

Els i les alumnes hi treballen a tercer curs, un cop ja s’han familiaritzat amb l’entorn dels ODS. A primer s’aborda la transversalitat dels ODS, sensibilitzant-los i proporcionant-los una formació general sobre el tema; i a segon ens focalitzem en la integració dels ODS en projectes o exercicis mitjançant l’enunciat i la valoració. En aquests dos primers cursos dels graus abordem els ODS dels àmbits de l’Ecologia i la Societat. El tercer curs, com deia, és el de la implementació, amb els ODS com a motiu explícit d’un projecte, incorporant-lo completament a la sistemàtica projectual. Aquí és on entra en joc l’ODS 9 i les seves fites, així com els altres tres ODS de l’àmbit de l’Economia i la Política (el 8, el 10 i el 12, i fins i tot l’1). Tots ells requereixen un grau de coneixement més ampli i per això no es treballen fins a tercer. Finalment, al quart curs es potencia la reflexió crítica de l’alumne, que haurà de prendre partit i incorporar els ODS com a especificació del seu Treball Fi de Grau.

Podries comentar-nos alguns exemples concrets de treballs o projectes d’alumnes alineats amb l’ODS 9?

En tenim força exemples: des d’un projecte amb plàstic reciclat desenvolupat al Senegal que encaixa perfectament amb la meta 9.6; als projectes basats en la Impressió 3D que permeten una industrialització molt més inclusiva, concreta, distribuïda i sostenible, que s’alineen amb la meta 9.2; passant per altres treballs com VORA, prototip de mobiliari efímer que busca consolidar l’espai guanyat a la calçada en temps de pandèmia; el Treball Fi de Grau d’Elisabet Sau Eixample’t, sobre el paviment per les Superilles de Barcelona; o el projecte de Jordi Font Som el que llencem, tots ells alineats amb la meta 9.1.

Cap a on ens hauria de conduir el desplegament progressiu d’aquesta nova manera d’abordar els projectes d’acord amb els ODS?

Els ODS poden ser un molt bon sistema per evidenciar, valorar i actualitzar iniciatives, accions, treballs, projectes o assignatures, així com per generar-ne altres de noves alineades amb un mateix objectiu, fins i tot amb l’ODS 9, a priori més allunyat del disseny. Un dels punts forts i més interessants dels ODS com a projecte sistèmic dels graus d’Elisava és la seva transversalitat i el seu caràcter, podríem dir, de llenguatge en el qual els i les alumnes van aprofundint al llarg de la carrera. L’objectiu és que tots els seus projectes acabin tenint en compte la connexió entre tots els ODS, crear una nova metodologia de treball i “reprogramar” la manera de dissenyar dels i les nostres alumnes perquè en els pròxims anys incorpori tot aquest bagatge i s’adeqüi als objectius de l’Agenda 2030.