ODS 5. Igualtat de gènere

Marta González, doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és professora d’Elisava des de l’any 2006 i responsable de l’Àrea de Materials del grau en Enginyeria en Disseny Industrial d’Elisava des de l’any 2010. L’any 2015 s’incorpora al grup de recerca Elisava Research com a responsable de l’Àrea d’Investigació Smart & Advanced Materials. Des del 2015 col·labora com a consultora a Materfad, el Centre de Materials del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) de Barcelona. A partir del curs 2023-2024 serà la nova cap d’estudis del grau en Enginyeria de Disseny Industrial d’Elisava, que enguany ha tingut per primer cop amb el mateix nombre de noies i nois entre el seu alumnat.

El grau en Enginyeria de Disseny Industrial d’Elisava ha assolit la paritat total entre els seus estudiants. Com s’ha aconseguit això?

Fa 25 anys que formem enginyers i enginyeres de disseny industrial. La transició cap a la paritat s’ha produït de forma molt natural i orgànica. La nostra és una enginyeria creativa. És l'única enginyeria de disseny industrial d'Europa que s'imparteix en una escola de disseny i que conviu en un mateix espai amb el grau en Disseny i Innovació, en el qual predominen les dones.

Segons l'Observatori de l'Enginyeria d'Espanya, en deu anys es necessitaran més de 200.000 enginyers i enginyeres… 

Sí, serà un perfil molt necessari per cobrir les necessitats de les empreses, tant del sector industrial com dels serveis. D’acord amb aquestes xifres de l'Observatori, les dones suposen únicament el 20 % en el conjunt d'enginyeries del país. Doncs bé, en el grau en Enginyeria de Disseny Industrial d'Elisava hem arribat al 50 %. Més enllà de la xifra, que també és important, crec que això demostra que estem totalment alineats amb la igualtat de gènere i la igualtat d'oportunitats.

Quines iniciatives es duen a terme des d’Elisava per fomentar les carreres STEM —Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Matemàtiques— entre les dones?

És un tema d'universitat a escala global. Elisava s'enfoca a visualitzar i destacar iniciatives i projectes liderats per dones a les escoles i fòrums per a adolescents. Fa molts anys que busquem aquesta paritat en les nostres comunicacions i això es reflecteix, per exemple, en les imatges que utilitzem o en els alumnes que expliquen la seva experiència en les nostres Portes Obertes o al Saló de l’Ensenyament. Això contribueix a fer que potencials dones enginyeres se sentin representades i identificades amb aquests referents femenins i s’interessin per estudiar i dedicar-se a l’enginyeria. D’altra banda, duem a terme accions entre els més petits, entre els nostres futurs estudiants, quan expliquem el grau als seus centres escolars. Aquesta voluntat s’estén també durant els quatre anys de carrera. En aquest sentit, formem el nostre professorat en matèries d'igualtat i per crear models educatius amb materials didàctics no sexistes i amb dones com a referents. A propòsit d'això, Elisava Alumni organitza iniciatives de divulgació que promouen també aquesta vocació.

Parlant d’exalumnes, com es tradueix aquest increment de dones enginyeres en la seva posterior inserció laboral? 

Els nostres graus tenen una marcada orientació vers el món laboral. Col·laborem amb més de 450 empreses i tant les pràctiques com els projectes finals de l’alumnat estan vinculats a reptes empresarials, d’institucions, ONG o centres tecnològics. Segons dades de l'AQU, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, un any després d’haver finalitzat els seus estudis, el 90 % del nostre alumnat troba feina. Si tenim en compte que el 50 % de les nostres estudiants són dones, això vol dir que cada any moltes dones enginyeres se situen en llocs de treball en els quals actuen com a referents perquè futures generacions s'animin a continuar els seus passos. El boca-orella genera un efecte crida. Creiem, doncs, que a través d'aquesta representativitat igualitària estem contribuint a reduir la bretxa de gènere en el sector, fomentant la presència femenina en les vocacions STEM.

Quins diries que són els obstacles més importants per a les dones a l'hora de decantar-se per carreres STEM?

Les dones han estat infrarepresentades en l’àmbit STEM durant segles, i tot i que la seva participació ha augmentat, encara han de sortejar nombroses barreres per treballar en aquest sector. Aquesta desigualtat té el seu origen en complexos fenòmens socials i culturals, influenciats tant per factors personals (la pròpia percepció de les dones que no són vàlides en alguns camps), factors de l'entorn (basats en estereotips) i de la mateixa educació.

A això cal sumar-hi el fet que en aquest camp, i en general, continua havent-hi una bretxa salarial notable entre homes i dones…

Malauradament, així és. A Espanya hi ha una bretxa salarial de gènere del 12 % en carreres STEM. És a dir, tot i fer la mateixa tasca, elles guanyen menys que ells. A això cal sumar-hi la percepció errònia que les dones són menys competents en professions STEM, així com altres factors, com la discriminació inconscient en la selecció de candidats, la falta d'incentius per promoure la igualtat salarial o la falta de transparència en la remuneració.

El que és evident és que som encara davant d’un sector molt masculinitzat. Pot aquest factor fer enrere una dona a l’hora de triar una carrera STEM?

Les dones volem veure persones que s'assemblin a nosaltres en les organitzacions. Si les potencials futures enginyeres no veuen dones en llocs de lideratge o treballant en llocs tècnics, els costarà més imaginar com podrien encaixar en un món científic i tecnològic. Per contra, si veuen dones exitoses i destacades en aquests camps, resultarà més fàcil que es vegin a si mateixes en aquests rols i que sentin que poden assolir les seves fites. Dit això, calen més models femenins a seguir. Tenir referents en la infància i l'adolescència és fonamental per desenvolupar la vocació i fomentar la motivació i la passió per aquesta i per qualsevol altra professió. En aquest sentit, és molt important que des de les escoles i les facultats com Elisava es promoguin i es donin a conèixer projectes que han transformat la societat i la indústria, i que han esdevingut casos d'èxit liderats per dones. Cal abordar la desigualtat des de la base, actuar a les escoles i universitats, i canviar la cultura predominant de vincular certes professions a determinats rols de gènere.

En el marc d’aquest context de dinàmiques canviants, pesen encara els rols de gènere tradicionals? 

Totalment. Encara avui dia es continua associant les dones a rols domèstics i de cura. Aquest fet genera una pressió social important, que porta moltes d'elles a la incòmoda situació d'haver de decidir entre la seva carrera professional o la vida familiar. Aquesta situació és una de les raons principals de la deserció femenina en les professions STEM. En l'àmbit científic i tecnològic, les dones són més propenses a abandonar les seves professions a causa de responsabilitats familiars i de la manca de suport en el lloc de treball. Continuem avançant, però encara hi ha molta feina a fer.

Si el problema, com hem vist, té una base cultural molt arrelada, què es pot fer més enllà de l’àmbit educatiu, per exemple, des de l’entorn familiar?

Les nenes són allunyades d'aquestes disciplines de forma sistemàtica al llarg de la seva trajectòria educativa. La construcció social sobre el gènere ha ajudat a assumir idees com que els homes estan més capacitats per als rols que requereixen habilitats tècniques, estratègiques i científiques. Diria que, com a pares i mares, hem de mostrar i oferir als nostres fills i filles joguines, referents de cinema i literatura que estimulin les seves habilitats tècniques, estratègiques i científiques. D'aquesta manera, tant els nens com les nenes tindran la confiança necessària per buscar una carrera d'aquest tipus quan siguin grans. Algunes estratègies passen perquè les famílies entenguin que educar les nenes en l’àmbit STEM suposa un avantatge i una oportunitat.