ODS 6. AIGUA NETA I SANEJAMENT

Lorenzo Proia és biòleg, doctor en Ciències Experimentals i Sostenibilitat i cap de l’Àrea d’Ecologia Aplicada i Canvi Global del Centre Tecnològic BETA. La seva principal experiència és en el camp de l’ecologia i l’ecotoxicologia aquàtiques, especialment pel que fa al paper de les comunitats microbianes en el funcionament dels ecosistemes. Ha estudiat els efectes de múltiples factors d’estrès sobre les comunitats microbianes d’aigua dolça, centrant-se especialment en les conseqüències en l'àmbit dels ecosistemes. Recentment, ha investigat el paper de les activitats humanes en la difusió de la resistència als antibiòtics en entorns aquàtics.

Quin és el principal objectiu de l’Àrea d’Ecologia Aplicada i Canvi Global?

El nostre principal objectiu és fer servir el coneixement de base que tenim sobre el funcionament dels ecosistemes en un context de canvi global per proporcionar solucions a reptes importants de la societat. Per fer això, portem a terme tant projectes d’investigació (de base i aplicada) com convenis de transferència de coneixement amb empreses, amb la idea de generar coneixement que sigui útil i disponible per afavorir un desenvolupament sostenible de la societat.

Els ecosistemes, així com els organismes que en formen part, s’han hagut d’adaptar de forma continuada a les diferents pressions generades pel canvi global. Estudiar aquests canvis ens pot donar respostes molt senzilles i efectives a reptes tecnològics molt grans. És el cas d’una de les principals línies d'investigació de l’àrea, la de les solucions basades en la natura, on estem treballant amb diferents projectes focalitzats a millorar els processos de depuració de diferents tipus d'aigües residuals (urbanes i de ramaderia), gràcies a l’acció d’organismes aquàtics que al seu propi ecosistema ja fan aquesta feina.

Treballeu tant en projectes amb la indústria com amb escoles?

Sí, la nostra àrea està completament alineada amb la filosofia del CT BETA d’intentar ser útil i ajudar a trobar solucions a problemàtiques tant “cròniques” com emergents, i transferir-les als sectors interessats o afectats. Per això treballem amb empreses particularment sensibles a minimitzar el seu impacte ambiental, per exemple ajudant-les a millorar la qualitat de les seves aigües residuals. Tot just acabem de començar un projecte demostratiu finançat pel DACC, on procurarem reduir la càrrega de nutrients de la fracció líquida de residus orgànics de ramaderia amb l'acció d'una planta aquàtica (Lemna sp), que s’ha demostrat molt eficient per captar nutrients d’aquest tipus de residus.

A banda d’això, també tenim una línia de treball en l’àmbit de ciència ciutadana, que ens ha permès entrar en contacte amb moltes escoles catalanes que estan participant en el projecte Pescadors de Plàstic i recollint dades molt importants, que ens ajudaran a entendre la problemàtica de la contaminació per plàstic als nostres ecosistemes fluvials i el seu transport cap al mar. Aquest projecte, que ha rebut per tercera vegada el finançament de la FECYT, és un clar exemple de com amb projectes petits es poden fer coses molt grans i, justament això, és una de les principals claus de l'èxit de la ciència ciutadana, que complementa la rigorosa recollida de dades amb un protocol científic a la sensibilització sobre la temàtica objecte d’estudi.

A més a més, aquest projecte s’ha fet gran i ha rebut finançament de la Comissió Europea per entrar a formar part de la xarxa europea Plastic pirates – go Europe incloent campanyes de mostreig arreu del territori català i de la regió de Burgos (gràcies a la col·laboració amb l'UBU). Un altre projecte de ciència ciutadana que no és estrictament en àmbit escolar, però que m’agradaria destacar, és el del Caretta a la Vista, que ens ha permès donar eines als ciutadans per detectar i reconèixer un eventual rastre o niu de tortuga marina a les nostres platges i, així, afavorir una correcta gestió d'aquests esdeveniments, que cada vegada són més freqüents a les costes catalanes. Això ajudarà moltíssim a la conservació d’aquesta espècie, i de la biodiversitat marina i costera en general.

Per tant, com les altres àrees del CT BETA, teniu una visió molt aplicada a solucionar reptes del territori?

Totalment. La nostra àrea, tot i que treballa amb temes que poden semblar més allunyats dels reptes tecnològics, té una visió molt aplicada i intenta trobar solucions aplicades a partir dels coneixements que venen de la recerca de base. Per exemple, treballem amb les empreses potabilitzadores de la comarca per ajudar-les a preveure i tractar amb temps els episodis de creixements de microorganismes a les aigües superficials del riu Ter (d’on capten aigua), que són responsables de la producció d'una molècula (la geosmina), que provoca mala olor i mal gust a l’aigua de boca.

En el marc d’aquesta col·laboració, hem pogut generar un model predictiu a partir d’estudis de camp i laboratori que ens han ajudat a entendre quins factors afavoreixen la proliferació d’aquests organismes a les aigües del riu Ter i així ajudar les empreses a estar preparades per al tractament addicional necessari per reduir la concentració d’aquesta molècula, innòcua però desagradable, de l’aigua de boca.

Aquests exemples, podem dir que són “solucions basades en la natura”?

Segons la definició de la mateixa Comissió Europea les “solucions basades en la natura” (conegudes com a NBS) són solucions inspirades o basades en processos ecosistèmics, que són rendibles, proporcionen simultàniament beneficis ambientals, socials i econòmics, i ajuden a construir resiliència. Per aquesta raó és una de les nostres principals apostes, ja que treballar amb solucions basades en la natura representa molt bé la nostra filosofia. Volem fer servir el nostre coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes i els seus organismes per trobar solucions fàcils a reptes locals i globals. Això pot anar des de millora de la qualitat de les aigües residuals fins a la reducció dels riscos associats a esdeveniments climàtics extrems, com ara les inundacions sobtades, entre d’altres.

Més en general, creiem que aquest tipus de solucions són les que afavoriran un desenvolupament més sostenible de la societat del futur, gràcies a una reducció dels impactes generats per l'activitat humana sobre els ecosistemes i una recuperació dels serveis que els mateixos ens proporcionen.

Així, doncs, la frontera entre tecnologies ambientals i l’ecologia pot ajudar a crear noves solucions?

Sense cap mena de dubte. Nosaltres ja estem treballant en aquesta direcció mercès a la possibilitat que ofereix el BETA de treballar en sinergia amb les diferents àrees del centre. Un clar exemple d’això, el tenim en projectes on des de la nostra àrea hem hagut d'avaluar l'eficiència de diferents tipus de tecnologies desenvolupades amb l’objectiu de reduir els impactes sobre els ecosistemes aquàtics de residus de l'activitat minera. I per fer això hem utilitzat comunitats microbianes com a bioindicadors dels efectes d’aquests residus sobre l’ecosistema i hem pogut ajudar a optimitzar aquestes tecnologies fins a obtenir una reducció gairebé total dels efectes negatius.

Sempre des d’una visió molt aplicada, també estem treballant amb una tesi doctoral en el marc del projecte per entendre com diferents tipus d'organismes aquàtics ens podrien ajudar a reduir la càrrega de contaminació que entra als sistemes aquàtics mitjanament aigües residuals urbanes tractades. Això ens hauria de permetre en el futur desplegar una tecnologia senzilla basada en l'activitat biològica d’aquests organismes que sigui rendible, especialment per a estacions de depuració d'aigües residuals petites amb pocs recursos, però que aviat hauran de controlar molt millor els nivells de nutrients i contaminants que aboquen al medi.

En aquesta línia, tot just fa uns mesos va començar un projecte LIFE, coordinat per la Universitat de Girona, en què participem i que tindrà com a objectiu demostrar l’eficiència d’aquest tipus de tecnologies, en aquest cas basades en l'activitat de comunitats microbianes i del zooplàncton (Daphnia magna), com a tractament terciari d’aigües residuals urbanes en dos pilots, un situat a Girona i l’altre en una illa grega, on l’aigua residual regenerada es farà servir per a la irrigació de cultius.

Cap a on creus que pot evolucionar la teva àrea?

La nostra àrea és la més petita i jove del CT BETA, però estem creixent amb la feina conjunta que hem fet durant els darrers anys amb la doctora Meritxell Abril, i amb el total suport de la direcció del centre, que ara comença a donar els seus fruits. Un dels objectius principals de l’àrea és la consolidació de les línies d'investigació actualment actives, però l'evolució clara a curt termini ha de ser cap al reforçament de la línia d'investigació en l'àmbit marí.

En aquest sentit, ara estem treballant molt i tindrem la possibilitat els pròxims anys d’apostar fort en aquesta direcció mercès a un projecte LIFE sobre nidificació de tortugues marines (Caretta caretta), que començarà al gener i ens permetrà contractar una investigadora sènior amb molt recorregut que, conjuntament amb la resta de l'equip, estem segurs que ens ajudarà a evolucionar molt en aquest àmbit i consolidar definitivament aquesta línia.

A més, a mitjà i llarg termini la meva idea és que l’àrea evolucioni, i pugui reforçar i consolidar una línia de recerca en ecologia terrestre en sinergia amb l’Àrea de Gestió de Sòls i Nutrients del BETA, sempre des d'una perspectiva molt aplicada. També hi estem treballant i tenim algun projecte en marxa, i d’altres pendents de resolució, que ens ajudaran a evolucionar en aquesta direcció. Per això tenim tota la confiança que, treballant com hem fet fins ara, tard o d’hora podrem assolir també aquest objectiu.