ODS 13. Acció pel Clima

Laura Armengot Martínez és llicenciada en Biologia (UB) i doctora en Biologia Vegetal/Agroecologia. Està especialitzada en el camp de les pràctiques agrícoles sostenibles, en especial en agricultura ecològica i sistemes agroforestals. Ha treballat tant en la regió mediterrània com en regions temperades d’Europa i als tròpics, desenvolupant i avaluant pràctiques agrícoles innovadores per a agricultors ecològics en temes com el control de la flora arvense, la captura de carboni i l’ús eficient dels recursos. S’ha passat els darrers vuit anys a l’institut de recerca per l’agricultura ecològica (FiBL) a Suïssa i recentment s’ha incorporat al Centre Tecnològic BETA gràcies a una beca Ramón y Cajal.

T’has incorporat al CT BETA recentment amb una Ramón y Cajal. Quin és el teu àmbit de treball?

La meva línia principal de recerca és el desenvolupament i la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles. És a dir, pràctiques que permetin mantenir la productivitat, però alhora que redueixin els impactes sobre el medi ambient, per exemple, sobre la biodiversitat o l'ús d'energia. L'agricultura és un dels principals motors de la pèrdua de biodiversitat, contaminació i emissions de gasos d’efecte hivernacle. En l'actual context d’emergència climàtica, és clau reduir l'impacte ambiental de l'agricultura, sabem des de fa anys que ens cal un canvi de paradigma en el model productiu.

L'augment de producció en l'agricultura intensiva/convencional va lligat a una reducció en l’eficiència energètica, és a dir, menys rendiment per unitat d'energia invertida i una gran dependència de l'energia fòssil. Per això, la recerca i la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles és crucial per disminuir l'impacte de l'agricultura. La meva recerca se centra en l’agricultura ecològica, els sistemes agroforestals i les estratègies de control de la flora arvense basades en la diversificació de cultius i els serveis ecosistèmics.

Què t’ha portat a apostar pel CT BETA?

El CT BETA vol fer una aposta clara per la investigació i transferència en agricultura ecològica i en sistemes agroforestals. Malgrat que s’ha demostrat àmpliament el seu paper en la mitigació i adaptació al canvi climàtic i en la reducció d’altres impactes mediambientals, l’adopció d’aquestes pràctiques continua sent reduïda. Encara hi ha molts reptes que cal abordar per promoure una major adopció. Per exemple, en l'àmbit Europeu s’han marcat objectius molt ambiciosos, com per exemple que un 25 % de la superfície agrícola sigui amb gestió ecològica el 2030 o que es plantin com a mínim 3.000 milions d’arbres. La meva recerca i l’estratègia del CT BETA és contribuir a l’assoliment d’aquest i altres objectius que promoguin uns sistemes agrícoles més sostenibles.

Després de passar uns anys fora, com valores el retorn a Catalunya?

La decisió de tornar a Catalunya ha estat principalment per motius personals i familiars, com és el cas de la majoria de gent del món de la recerca que conec que torna, tot i que les condicions i les oportunitats laborals en aquest àmbit encara han de millorar força en el nostre país si vol atraure més talent. Després de passar aquests anys fora, me n’adono com la manera de treballar és força diferent i necessito un temps encara per teixir una xarxa local en l’àmbit de la meva recerca, per poder contribuir a la millora del sector agrícola a casa nostra.

Quin tipus d’oportunitats creus que pots generar pel centre?

El CT BETA és pioner, entre d’altres, en el desenvolupament de tecnologies que permeten tractar i recuperar residus de l’agricultura i la ramaderia intensiva, com és el cas de les dejeccions ramaderes. Si no es gestionen adequadament, generen un gran problema mediambiental. Però cal fer un pas més i treballar per solucionar altres problemes que existeixen actualment, per millorar i promoure aquells sistemes productius que minimitzen els impactes ambientals. La meva recerca contribuirà en aquesta línia. A més, la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació dels sistemes productius és clau per al futur del sector. En aquest sentit, ja hem començat a treballar en diferents països de la regió Mediterrània per promoure sistemes agroforestals que ajudin a recuperar zones de conreu en regions àrides i amb una alta erosió dels sòls.

Has treballat sempre en projectes d’abast internacional?

Els últims anys he treballat en un gran projecte amb experiments de llarga durada (es van iniciar el 2008 i encara continuen) on comparàvem sistemes de producció ecològica i convencional als tròpics (Kènia, Índia i Bolívia) en cultius com el cacau, el cotó o el blat de moro. La meva ambició és continuar també en la recerca de pràctiques agrícoles sostenibles als tròpics. Això incrementaria el baix percentatge de recerca tropical que es fa aquí en comparació amb la resta dels països Europeus.

Els problemes ambientals són a escala global i s’han d’afrontar en conseqüència, sobretot quan els patrons de consum dels països rics són els que provoquen problemes ambientals als països del sud global. Aquest és el cas de moltes mercaderies produïdes principalment per a l'exportació com el cafè, el cacau, els alvocats, els plàtans o el cotó. Això encara és més rellevant quan es tenen en compte els aspectes socials: risc per a la salut per l'ús inadequat de productes químics (alguns ja prohibits a Europa), preus baixos, treball infantil (per exemple, extremadament alt en la producció de cacau), etc. Augmentar la sostenibilitat i la rendibilitat de l'agricultura als països del sud global és clau per prevenir problemes socials com la pobresa, l'atur juvenil i la migració.