ODS 3. SALUT I BENESTAR

Jullieth Suárez forma part de la Unitat de Recerca i Innovació d’UManresa. S’encarrega de gestionar, planificar i donar suport a l’execució, el seguiment i l'avaluació de les tasques del projecte d’especialització i competitivitat territorial PECT BAGESS: Big Data, Analytics, Gestió i Estratègia en Salut i Social. També participa en la cerca de nous projectes de recerca en salut i social que encaixen en l’Agenda Compartida del Bages i els objectius generals del PECT.

Recentment, en el marc del PECT BAGESS heu elaborat el que s’anomena el mapa sistèmic de la cronicitat i la dependència. En què consisteix?

Per poder fer un abordatge d’un repte tan complex com el que s’ha plantejat al PECT BAGESS, millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en situació de dependència i cronicitat, així com del seu entorn més proper, i aconseguir alhora que aquesta millora afavoreixi el desenvolupament econòmic del territori, era necessari conèixer les dinàmiques que intervenen en la salut de la persona. Per donar resposta a aquesta necessitat es va realitzar el mapa sistèmic, que permet veure com les diferents dinàmiques afecten la salut de la persona amb cronicitat i dependència. 

La informació que aporta aquest mapa, en primer lloc, és coneixement conjunt sobre com les diferents estructures afecten la salut de les persones i, addicionalment, permet identificar punts de palanca per generar un canvi que permeti assolir l’objectiu plantejat. 

Per a la seva elaboració vam comptar amb l’assessorament de l’empresa ReImagined Futures. El primer pas va ser crear un grup motor en el qual participàvem quatre entitats de territori. Després, aquest grup es va veure reforçat per un grup ampliat, en el qual van prendre-hi part sis entitats més. Per fer la validació del mapa, es van fer dos tallers presencials, en els quals van ser presents al voltant de vint-i-cinc persones, totes de diferents entitats, associacions o particulars. El treball es va complementar amb unes dotze entrevistes a persones expertes de diversos àmbits. 

Quines conclusions heu tret del mapa?

De cada sector del mapa es poden extreure conclusions sobre com influeix en la salut de la persona. Per compartir un parell d’exemples, al mapa hi podem veure la importància de la figura del cuidador, que normalment acostumen a ser dones del cercle familiar de la persona afectada per situacions de cronicitat i dependència. Es constata que la salut d’aquestes cuidadores es pot veure afectada i, en conseqüència, influir en la salut de la persona amb dependència i cronicitat. Un altre exemple podria ser com la recerca, la innovació i la tecnologia contribueixen a donar resposta als problemes detectats entorn de la salut de les persones, i finalment la necessitat que els serveis socials i de salut treballin conjuntament per a una millora en les respostes a l'atenció de les necessitats d'aquest col·lectiu de persones.

Quines propostes fa el mapa?

Durant l'elaboració del mapa es van detectar factors i dinàmiques amb prou potencial per afectar altres dinàmiques posteriorment. Aquestes són la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica; la separació estructural dels serveis de salut i social; el sentit de comunitat, i la prevenció (salut pública). Desenvolupant projectes que afecten directament aquestes dinàmiques seria possible apropar-nos a l'objectiu que s'ha plantejat a l'inici.

Algunes de les propostes plantegen incloure la perspectiva de salut i social als estudis superiors i de secundària; mantenir i ampliar la xarxa de treball que s'ha creat en l'entorn de l'elaboració del mapa; impulsar la comunicació i col·laboració local; identificar experiències d'activitats de prevenció que ja funcionin, i avaluar la seva potencial implementació al territori, entre altres.

Quina és la seva utilitat per als agents de la salut?

Aquest mapa sistèmic dona informació de les dinàmiques actuals que influeixen en la salut de la persona que viu amb dependència i cronicitat, això vol dir que és un mapa dinàmic, i a més a més, adaptat a la realitat de la comarca del Bages. Per tant, a partir d'aquesta informació es pot treballar en el desenvolupament de solucions que generen una resposta al problema. És important assenyalar que el mapa no dona solucions, sinó que mostra com són les interrelacions de les dinàmiques que afecten la salut de la persona que viu amb dependència i cronicitat. En conseqüència, una de les seves utilitats és la mirada global d'un repte que permetrà desenvolupar estratègies conjuntes per al seu abordatge.

Hi ha alguna acció de les proposades en les quals s’hagi començat a treballar?

Per donar un parell d'exemples, abans esmentava com la innovació i la tecnologia poden afavorir el benestar de les persones amb dependència i cronicitat. En aquest sentit, a la comarca del Bages s'estan portant a terme projectes de recerca molt potents per donar resposta a problemes de salut i social. En relació amb el sentit de comunitat i treball en equip, al territori estem treballant en el model de les agendes compartides, que no és res més que l'abordatge conjunt de diferents actors per a la solució d'un repte. D’aquí han sorgit iniciatives com el laboratori d'innovació transformativa, un espai obert on tots els actors de les quatre hèlixs poden desenvolupar conjuntament idees disruptives a necessitats detectades.

L’abordatge de la cronicitat i la dependència s’ha convertit en un dels principals reptes per al sistema sanitari?

Cal mencionar que durant l'elaboració del mapa es va considerar el sentit ampli de persones que viuen amb dependència i cronicitat, és a dir, independentment de l'edat. No obstant això, no és un secret que tenim una població on l'esperança de vida va en augment, i per tant, hi ha un índex d'envelliment i sobreenvelliment elevats. Crec que l'abordatge de la cronicitat i la dependència sí que és un repte per al sistema sanitari i social.  

L’elaboració del mapa s’ha fet seguint una metodologia innovadora. És una metodologia que pot servir per analitzar altres àmbits relacionats amb la salut i el benestar?

Sí, la metodologia de pràctica sistèmica permet abordar un problema adaptatiu en entorns complexos amb l’objectiu d'assolir un canvi social en l'àmbit territorial.