Persones U
ODS 10. REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS
La Dra. Isabel Ordóñez és dissenyadora industrial per la Universitat de Xile amb un màster i un doctorat en Disseny Sostenible per la Universitat Tecnològica Chalmers (Suècia). Ha treballat en projectes d’Economia Circular i Tecnologies del Reciclatge a la Universitat Tecnològica de Berlín, i continua participant en projectes d’investigació sobre la recuperació de residus, a cavall entre la capital alemanya i Göteborg. Actualment, és investigadora d’Elisava Research i ensenya disseny sostenible als alumnes del grau en Disseny d’Elisava, amb els quals treballa, en col·laboració amb Arrels Fundació, en la recerca de solucions per al dia a dia de les persones sense llar.
Fa anys que des d’Elisava treballeu amb Arrels Fundació en diferents projectes per millorar la qualitat de vida de les persones sense llar. Com va sorgir la idea d’aquesta col·laboració?
Personalment, no hi he estat involucrada des del principi, però la col·laboració va sorgir a través d’en Curro Claret, que ha treballat personalment amb Arrels Fundació i li va suggerir una possible col·laboració a en Luis Eslava, professor d’Elisava, per fer un curs optatiu de producte.
El vostre treball amb Arrels Fundació es realitza en el marc de l'assignatura Projectes Optatius del grau en Disseny, que té com a objectiu que els estudiants dissenyin objectes i solucions que millorin el benestar i la qualitat de vida d'aquest col·lectiu…
Més que dissenyar solucions per al benestar, la finalitat és dotar el projecte d’un enfocament basat en el disseny centrat en l'usuari. I com que els usuaris poden ser molt variats i tenir unes realitats de vida amb les quals mai ens hem enfrontat, l'important és comunicar-se amb ells i empatitzar amb la seva situació per poder fer-los propostes, partint d'aquesta altra experiència de vida, per tal d’obtenir resultats que resultin beneficiosos per als seus destinataris.
Com plantegeu la proposta a l'alumnat, i quina sol ser la seva resposta i la seva implicació en aquest tipus de projectes?
En general, els alumnes s'hi involucren força bé, veuen que el seu treball en el projecte no es quedarà simplement en el lliurament i la nota, sinó que dissenyen alguna cosa que a algú li serveix. Els motiva molt fer un “producte real”, que serà utilitzat de manera gairebé immediata.
Com es materialitza això i quin és el procés que se sol seguir? Com deies abans, entenc que hi ha una primera fase de documentació i de presa de contacte amb els destinataris d'aquests productes per entendre’n les necessitats i dissenyar en conseqüència...
Es podria dir que fem servir un procés de disseny genèric (amb fases de recerca, ideació, selecció, desenvolupament, prova de prototip i millores), però amb metodologies de disseny centrat en les persones. Això vol dir que la fase de recerca inicial inclou moltes entrevistes, visites i observacions per connectar bé amb la realitat de l'usuari amb el qual es col·labora. A més a més, se'ls suggereix que adoptin estratègies de disseny participatiu o codisseny, on l'usuari no només explica què necessita o com és el seu dia a dia, sinó que pren un rol més actiu en les decisions de disseny, codissenyant la solució amb els alumnes mateixos.
Ens pots explicar algun exemple pràctic d'aquest tipus de projectes?
L’any passat, un grup va treballar amb un senyor que tenia principis d’Alzheimer. Conversant amb ell, es van adonar que quan reconeixia cançons a la ràdio s'emocionava força i els començava a explicar alguna història vinculada amb el record d’aquella cançó: on l'havia sentit, amb qui la compartia, fins i tot cantava les cançons i se'n sabia gairebé totes les lletres. Ell normalment no solia escoltar les seves cançons preferides, ja que no sabia com trobar-les ni on reproduir-les. Després de consultar-ho amb doctors especialistes en Alzheimer i corroborar que aquests pics de memòria poden ser molt beneficiosos per a la persona, els alumnes van decidir fer-li una petita ràdio, on haguessin pregravat en un USB moltes cançons que fossin del gust de l'usuari. Però per fer-ho possible van necessitar que aquest senyor amb qui van col·laborar els donés una llista de cançons i en van anar seleccionant algunes altres de similars o de la mateixa època per facilitar el procés, però al final el llistat de música va ser cocreat amb l'usuari.
Curro Claret, dissenyador, alumni, professor d'Elisava i un dels impulsors del projecte, explica: “l'objectiu és que els estudiants entenguin que com a futurs dissenyadors tenen l'obligació de fixar-se en els més vulnerables. El paper dels dissenyadors és treballar amb les persones, no només dissenyar”. Creus que es fa prou en aquest camp o encara hi ha molt per aprendre i per conscienciar, com a societat però també dins de l'àmbit mateix del disseny?
Crec que en disseny sempre falta recalcar la responsabilitat que allò que dissenyem ho fem per a altra gent i que pot ajudar o dificultar la manera de desenvolupar-nos com a societat. Professionalment, no només els dissenyadors i dissenyadores, sinó la societat en general tendeix a no treballar considerant els sectors més vulnerables, ja que mai no són “clients adequats”. Però cal entendre que els sectors vulnerables de la societat reflecteixen una fallada de com hem armat el sistema social, que fa que alguna gent “caigui del carro”. I en la definició del nostre sistema social, tots tenim part de responsabilitat.
En concret, l'any passat els estudiants van elaborar una sèrie de propostes per al dia a dia dels residents de la Llar Pere Barnés, un espai d’Arrels Fundació per a persones que han viscut al carrer. Aquest curs 2022-2023 hi torneu a col·laborar. En què consistirà el projecte d’aquest any?
Encara és d’hora per saber-ho. La premissa plantejada per a l'assignatura és la mateixa que en anys anteriors, però quan els grups d'estudiants col·laboren amb els usuaris de la fundació Arrels, significa que comencen a definir què desenvoluparan en el marc d’aquest projecte. Després hauran de fer un producte per a l'usuari amb el qual col·laboren i un altre per a un espai col·lectiu com ho és la Llar Pere Barnés.
Treballar en projectes com aquest des d'una facultat com Elisava és un pas important i un exemple a seguir per als professionals del disseny i altres àmbits de la societat, però, quines accions més creus que es podrien fer des del disseny o altres disciplines? En quins aspectes creus que caldria posar el focus com a societat per reduir efectivament aquestes desigualtats?
Crec que caldria intentar entendre els mecanismes que hi ha en la societat d’avui, que generen vulnerabilitat en diferents grups. La gent que viu al carrer representen l’extrem d’un procés: hi ha diversos alts i baixos i punts de crisi abans que arribin a viure en aquesta situació. Poder identificar aquestes causes i intentar treballar per prevenir i evitar que s’arribi a aquests extrems seria ideal. Hi ha, a més a més, altres situacions en la societat que accentuen aquestes desigualtats; per exemple, haver estat a la presó i tractar de reinserir-se laboralment; aconseguir una feina sense tenir els papers en situació regular, o bé haver patit situacions de violència familiar o de gènere. Hi ha molts aspectes que no funcionen bé en la nostra societat, i crec que és molt necessari parlar-ne més per entendre'ls i poder treballar per fer-los més suportables.