Skip to main content

Persones U

Carmen Gomar: “En simulació, la qualitat del docent és el més influent. La metodologia ha de ser molt potent i la tecnologia és variable”
09.12.2021

ODS 4. EDUCACIÓ DE QUALITAT

 

L’ODS 4 planteja el repte d’avançar cap a una educació de qualitat, que inclou, entre altres aspectes, l’accés a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, incloent-hi l’ensenyament universitari. La metodologia de la simulació forma part de l’aposta per la innovació docent que fa la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i, de manera especial, el seu Campus UManresa. Carmen Gomar Sancho, com a directora de la Càtedra de Simulació i Seguretat del Pacient, treballa amb el seu equip per incorporar-la i desenvolupar-la en la formació inicial i permanent dels professionals de la salut, en col·laboració amb el Grup de Recerca en Innovació Docent, Simulació i Seguretat del Pacient (GRInDoSSeP), el CISARC, Centre d’Innovació en Simulació i el cos docent del Màster Universitari en Metodologia de la Simulació.

Quina feina feu des de la Càtedra per millorar la formació dels estudiants de Ciències de la Salut? 

La simulació, juntament amb els mini-CEX (Mini Clinical Evaluation Exercise) són les dues metodologies que apropen de debò els alumnes a l'actuació professional. La simulació té l'avantatge sobre les pràctiques clíniques que permet a l'alumne fer i experimentar tots els aspectes de l'actuació professional sense el risc per al pacient, que és el limitant per a les seves accions en les pràctiques clíniques. La metodologia de la simulació, amb les seves fases de brífing, experiència i debrífing, afavoreix que l'alumne es visualitzi com el professional que arribarà a ser, participant en escenaris i procediments que ofereixen realisme i fidelitat. Podrà equivocar-se i analitzar l'error i, igualment important, aprendrà col·laborativament. A més, podrà repetir l'acció per corregir els seus errors. 

Des de la càtedra tenim dues línies d’acció en la formació d’estudiants de ciències de la salut. D'una banda, dissenyar i desenvolupar amb experts del CISARC el desplegament de la simulació en el grau en Medicina de la UVic-UCC en estreta col·laboració amb docents de la Facultat. Aquest és un treball molt satisfactori, però que necessita esforços i consens. La formació de professorat que es va incorporant en els fonaments de la simulació es fa a través de la docència mateixa a estudiants amb facilitadors experts del CISARC i amb formació específica. Als graus del Campus UManresa que tenien ja la simulació establerta per als seus docents i el CISARC, la càtedra fa suport i ajuda en la innovació de la docència i de l'avaluació. 

Les  competències transversals de comunicació, treball en equip i seguretat del pacient només s'aconsegueixen actualment en els estudis de grau amb simulació. L'aprenentatge d'aquestes competències és una de les deficiències més importants dels currículums de grau que no tenen simulació. A UManresa, la simulació compleix una de les condicions necessàries per aconseguir la seva màxima eficàcia docent, que és la reiteració i la situació integrada als currículums dels diferents graus.  

La simulació és utilitzada majoritàriament com a metodologia formativa i autoavaluativa però també s’utilitza per a l'avaluació sumativa per ECOES, que s'avalua observant l'actuació de l'alumne davant d'una situació clínica realista. 

Volem fer un pas més en aquestes línies, que és la formació multiprofessional entre estudiants de diferents graus. La simulació és la metodologia idònia en aquest tipus de formació. UManresa ofereix una oportunitat difícil de trobar a altres institucions i és tenir simulació no només d'Infermeria i Medicina sinó d'altres professionals de la salut com la Fisioteràpia, per exemple, entre altres. 

Què aporta la metodologia de la simulació a la millora de la formació dels professionals de la salut? 

La simulació és una metodologia molt poderosa per a l'entrenament i la millora del treball professional. La simulació a aquest nivell s'ha d'afrontar de manera diferent de com es fa al grau. Els professionals identifiquen les seves necessitats i busquen la formació a mida. Les institucions detecten les necessitats de formació o millora i busquen formacions específiques per a elles. Per tant, la simulació a aquest nivell aplica la seva metodologia a resoldre necessitats formatives detectades pels participants. 

En l'àmbit professional, la simulació és la metodologia més potent per entrenar actuacions en crisi, treball en equip, lideratge, seguretat del pacient i utilització segura de noves tecnologies. Però també és útil per millorar les organitzacions, els protocols d'actuació i els circuits de procés. És molt important que els professionals se sentin en un entorn d'aprenentatge segur, no jutjats, que s'autoestimin pel fet de ser capaços de reconèixer que han de continuar aprenent. 

Al brífing i als escenaris, cal reforçar molt el pacte d'aprenentatge, la seguretat i les limitacions que té la simulació davant de la clínica o la realitat que ells ja han viscut en la seva experiència professional, fer que considerin la simulació com una eina per "assajar-se" ells mateixos. El debrífing és la part fonamental de la simulació a aquest nivell. La reflexió individual i grupal genera plans de millora individual i col·lectiva amb un gran impacte en la qualitat de l'exercici professional. 

Des de la Càtedra considerem que la simulació és essencial per a la millora professional i s'ha d'estendre, però amb la qualitat necessària. Per això, juntament amb el CISARC impulsem la formació de líders de simulació. Tenim un programa molt exitós de Fellowship fonamentat en la immersió a les múltiples activitats de simulació que el CISARC organitza dins i fora de la seva infraestructura. La formació en simulació dels professionals ha impulsat relacions amb altres grups de simulació d'universitats i hospitals espanyols i estrangers. També, assessorem i formem en simulació diferents universitats d'Amèrica Llatina. 

Quin paper tenen la tecnologia, la metodologia i les habilitats individuals del docent en la millora de la formació? 

Està totalment acceptat que el resultat eficaç de la simulació necessita que s'associïn el suport institucional, la seva integració dins d'un programa docent i la competència de l'instructor. Amb un instructor insuficientment preparat els altres elements no aconsegueixen una simulació eficaç. Per tant, és l’instructor capacitat el que genera la simulació eficaç i la tecnologia és el seu suport. Una de les característiques de l'instructor competent és que és capaç de construir l'aprenentatge amb diversos nivells de complexitat tecnològica. Els simuladors són essencials per a la simulació, però no sempre és necessària una tecnologia d'alt nivell. En són un exemple els pacients simulats, que no són tecnologia però, en canvi, són una eina de gran rendiment per a la simulació. 

El bon instructor té coneixement de la tecnologia disponible i, igual que en altres activitats, ha d'estar al dia de les novetats que es van introduint. Actualment, la tecnologia de la simulació ha canviat des dels maniquins de diferent complexitat als diferents tipus de realitat virtual interactiva. Dels tres factors esmentats, la qualitat del docent és la més influent. La metodologia ha de ser molt potent; la tecnologia és variable. 

Afortunadament, avui dia es distingeix bé que la simulació és metodologia recolzada en tecnologia, però és l'instructor el que les utilitza totes dues en funció dels objectius docents. Per això, la formació d’instructors de qualitat és una línia estratègica de la nostra institució, en la qual la càtedra suma. 

D'altra banda, la tecnologia necessària no només es troba en maniquins complexos, sinó en sistemes d'enregistrament, transmissió i  plataformes d'emmagatzematge d'aquesta informació. L'activitat en línia de simulació ens ha revelat que necessitem un perfil d’expert en TIC amb més coneixements en la docència i més integració amb els docents. 

Té la simulació flexibilitat per adaptar-se a situacions com la que hem viscut, de baixa presencialitat? 

Jo diria que molt més del que esperàvem. L'experiència que ha suposat per a la docència el període de limitació de la presencialitat per la pandèmia COVID-19 ha estat fascinant i imprevisible. Fins ara pensàvem que la presencialitat era l'única manera d'ensenyar. Però la necessitat de mantenir l'ensenyament ens ha obert un camp inesperat d'oportunitats que han arribat per quedar combinant-se amb la presencialitat. 

La simulació en línia ha permès desenvolupar formació en pensament crític i en comunicació; fer servir programes i simuladors virtuals, i generar escenaris d'alta fidelitat en els quals els alumnes estan representats per “avatars” humans que executen les seves accions. La simulació presencial continuarà sent necessària, però hem avançat molt en millorar el seu rendiment en complementar-la amb ensenyament en línia. Comencen a haver-hi evidències de la seva eficàcia en determinats camps i, per tant, aquests es quedaran a la nostra docència present i futura. 

Quines línies de recerca impulseu des del GRInDoSSeP? 

El grup és una oportunitat per realitzar recerca col·laborativa tant en educació com en resultats clínics i organitzatius. La càtedra és una part del grup que pot donar una visió àmplia de les possibilitats de col·laboració que té cada un dels integrants des del seu àmbit. 

L’avaluació i transferència de la docència és un dels àmbits més interessants i amplis, on les dades de la literatura són més escasses i en el qual tenim camp per aportar nou coneixement. Volem fer un procés intern de les eines d’avaluació que s'estan aplicant i que probablement necessiten un procés d’abstracció per donar-los uniformitat. L'avaluació clínica objectiva estructurada (ECOES) tant en l'àmbit d'infermeria com del grau en Medicina és un camp d'investigació. 

L’adaptació metodològica i tecnològica de la simulació a les possibilitats de la formació en línia és una altra línia de treball iniciada. Conjuntament amb les càtedres de Biòètica i d'Educació Mèdica, i l'Observatori d'Humanitats en Medicina de la nostra Universitat, hem introduït metodologia que combina cineducació amb simulació i que és productiva des del punt de vista dels resultats docents i de la publicació científica. La cineducació associada a simulació representa un complement a les limitacions de la simulació per recrear físicament situacions d'alta complexitat de successos o tecnologia. Des d'aquest grup s'està traslladant aquesta metodologia a la formació de graus de la nostra Universitat i de MIR i s'han realitzat experiències multiprofessionals amb bons resultats. 

Hem desenvolupat una línia de valoració per simulació de la usabilitat de tecnologia per a la docència. Un exemple recent ha estat la valoració del DARCP per a reanimació cardiopulmonar per a estudiants i professionals. Un altre camp és el disseny d'un entrenament de pacients simulats per a la simulació en línia. 

Per acabar, voldria remarcar que la Càtedra de Simulació i Seguretat del Pacient no pot desenvolupar per ella mateixa els projectes que té en la seva estratègia i que ho pot fer gràcies a la professionalitat i col·laboració del CISARC, dels membres del grup GRInDoSSeP i dels docents dels diferents entorns, així com dels seus responsables. És una sort comptar amb tots ells, ja que permeten la missió aglutinadora i impulsora per a la qual es va crear. 

Contacta amb nosaltres

Contacta'ns