ODS 3. SALUT I BENESTAR

Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), fet en el marc del projecte Salut als Carrers, en el qual ha participat el Grup de Recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, a més a més d’ISGLOBAL i la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona posa de manifest els beneficis que aporten en la salut de la ciutadania les superilles que s'han creat als barris de Poblenou, Sant Antoni i Horta d'aquesta ciutat. Anna Puig-Ribera, coordinadora del GREAF, explica quina ha estat l'aportació d'aquest equip d'investigació en aquest estudi.

Com va ser que l’Agència de Salut Pública de Barcelona encarregués al GREAF una transferència de coneixement en l’estudi de les superilles de Barcelona?

Havíem coincidit diverses vegades en diferents congressos científics amb la Dra. Catherine Pérez, responsable del servei de Sistemes d'Informació Sanitària en Salut de l'ASPB i coordinadora del projecte Salut als Carrers. Aquest projecte té l'objectiu d'avaluar els efectes mediambientals i de salut relacionats amb els canvis urbanístics i de mobilitat de les superilles de Barcelona. La Dra. Pérez coneixia la nostra expertesa en l'àrea de l'activitat física i salut i suposo que va pensar que podríem ser útils per avaluar els efectes que les superilles podrien tenir sobre l'activitat física de la ciutadania. Cal recordar que la inactivitat física i el comportament sedentari, cada vegada més prevalent en la nostra societat en tots els grups d'edat, són estils de vida nocius per a la salut i benestar de les persones.

Quina va ser l’aportació del GREAF en aquest projecte i durant quant temps hi van treballar?

Hi vàrem estar treballant durant 3 anys (2018-2020) i en el transcurs d'aquest període vàrem participar en el disseny de la metodologia més adequada per avaluar l'impacte en activitat física de les superilles. En primer lloc, vàrem participar en el disseny de l'enquesta poblacional pel que fa a les preguntes relacionades amb la mesura d'activitat física i comportament sedentari. També vàrem participar en l'anàlisi de les dades en activitat física i comportament sedentari obtingudes en l'enquesta i en la redacció d'un article científic on vàrem publicar resultats preliminars. En segon lloc, vàrem dissenyar la metodologia per avaluar l'ús en activitat física dels nous espais urbans creats amb les superilles de Sant Antoni (amb l'eina predictiva SOPARC), la vàrem aplicar i també analitzar. En l'actualitat estem redactant un article científic amb el detall dels resultats. En tercer lloc, vàrem dissenyar la metodologia per avaluar l'impacte de les modificacions dels elements urbans de les superilles en la caminabilitat d'aquests espais (si els convertia en espais més facilitadors a la pràctica d'activitat física, sobretot per facilitar la mobilitat activa com és caminar) mitjançant l'ús de l'eina MAPS. També en vàrem analitzar els resultats. Finalment, vàrem escriure els capítols en activitat física dels dos informes que l'ASPB ha publicat recentment sobre la metodologia i resultats del projecte Salut als Carrers.

De les dades obtingudes amb l’estudi de les Superilles de Barcelona (a Horta, sant Antoni i Poblenou), quines són les principals conclusions que n’han extret?

Nosaltres no vàrem participar en l'avaluació de la superilla a Poblenou i el nostre estudi es va centrar només a les superilles d'Horta i el Mercat de Sant Antoni. La principal fortalesa que tenen les superilles és que són espais “de proximitat” als habitatges de les persones amb poc volum de cotxes la qual cosa facilita sortir al carrer per parlar amb els veïns, prendre la “fresca” en espais exteriors, i fer-hi activitats saludables com l'activitat física. Tot això en un petit espai urbà amb menys contaminació, més tranquil·litat i també amb més accés a espais verds augmentant-ne l'arbrat i petits espais verds. També hem vist que els canvis urbanístics de les superilles haurien de facilitar la mobilitat activa (caminar) en aquest espai urbà.

Les Superilles de Barcelona, tal com estan dissenyades, fomenten l’activitat física? Què caldria millorar-ne?

Les superilles són espais urbans amb un gran potencial per promocionar l'activitat física de ciutadans i ciutadanes d'una ciutat tan densa com Barcelona. Les dades recollides a la superilla de Sant Antoni indiquen que els ciutadans l'utilitzen com un espai “de pas” on hi caminen per desplaçar-se d'un lloc a l'altre en una mesura similar al que passa en un altre espai de l'Eixample on no hi ha una superilla. Però si es creen espais dins de les superilles pensades perquè diferents grups d'edats (sobretot gent gran, infants i adolescents, dones adultes) hi puguin fer activitat física, estem segurs que tindran un efecte positiu en els nivells d'activitat física de les persones. A Horta, la recollida de dades sí que va indicar que els canvis en els elements urbans fets en la implementació de la superilla va millorar elements urbans que faciliten la caminabilitat o mobilitat activa caminant.

El 75% de la salut de les persones depèn de factors relacionats amb l’entorn on vivim. Quins són els principals defectes que, avui en dia, tenen les ciutats i poblacions grans?

Efectivament, les ciutats on vivim, treballem i juguem són un determinant social de la salut que influencia enormement la salut i benestar de les persones que hi viuen. Per tant, és fonamental dissenyar o redissenyar espais urbans perquè aquests siguin més saludables. De fet, així ho indica un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Perquè això sigui així, hi ha nombrosos aspectes que caldria millorar a les ciutats: reduir la contaminació de l'aire i acústica, reduir el volum de vehicles, millorar l'accés a espais verds i blaus a prop de casa, millorar l'accés a espais oberts a prop de casa, entre d'altres. És important entendre que cal redissenyar les ciutats perquè aquests siguin més saludables i contribueixin a mitigar alguns dels problemes de salut urbana prevalents com per exemple la inactivitat física i aïllament social. Crear o redissenyar ciutats saludables és indispensable per combatre els reptes de salut pública del segle XXI.

Vic és de les primeres ciutats a incorporar el concepte de salut al planejament urbanístic. Hi ha poca sensibilitat, encara, per part dels polítics en aquesta qüestió?

Vic ha sigut pionera en la integració de la perspectiva de salut en el seu Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Això significa que el POUM de Vic s'ha desenvolupat posant el focus en  millorar la salut i benestar dels ciutadans i ciutadanes que hi viuen. És un exemple a seguir. Els polítics i polítiques dels municipis cada vegada estan més sensibilitzats sobre el tema. A part de continuar sensibilitzant-los i formant-los sobre urbanisme i salut, és important que donem eines als tècnics municipals perquè puguin posar en pràctica i els facilitin la tasca de desenvolupar ciutats més saludables a la realitat.