Skip to main content

Docència

20 anys de CAFE
Aíto García Reneses - 20 anys CAFE

Els estudis en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport celebren 20 anys a la UVic

10.05.2022
Share
Docència

L’Aula Magna de la UVic-UCC va acollir el dimecres 27 d'abril l’acte central de commemoració del 20è aniversari de la implantació dels estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE). L’acte va comptar amb la presència del rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños; el degà de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, Eduard Ramírez, i el coordinador del grau, Eduard Comerma. Després d’uns parlaments institucionals, hi va haver la taula rodona “La gestió del talent i les persones”, moderada per Jordi Coma i Xavier Garcia, en la qual va participar l’exentrenador de bàsquet Aíto García Reneses, l’exprofessor de la UVic i actual professor de l’INEFC Jose Luis López del Amo i el qui fou director de l'Escola del Barça, Xevi Marcé.

CAFE: un exemple d’èxit

Els estudis de CAFE es van implantar a la UVic l’any 2001-2002 com a llicenciatura i set anys més tard, amb l’arribada a l’Espai Europeu d’Educació Superior, es van convertir en el grau que coneixem ara, amb 240 crèdits i 6.000 hores de càrrega lectiva per als alumnes, repartides en 40 assignatures. Des d’aleshores i fins avui ja han passat per les seves aules, pavellons, gimnasos, camps de futbol, laboratoris i piscines, més de 2.000 estudiants, gairebé 1.300 dels quals s’han titulat i estan immersos en el món laboral.

Tradicionalment, el grau de CAFE ha estat una de les titulacions que més estudiantat ha aportat a la UVic, i això es deu, segons el coordinador del grau, Eduard Comerma, “al model pedagògic actual, vinculat des dels seus inicis a la Facultat d’Educació, de la qual va absorbir l’experiència que portava des de feia gairebé quaranta anys en el terreny de la formació i la innovació universitària”. També apunta com a claus de l’èxit, la proximitat entre el professorat i l’alumnat “i el fet de situar l’estudiant en el centre del seu procés d’aprenentatge”, així com un sistema d’integració de les pràctiques dins del pla d’estudis, que permet als estudiants poder-se acostar a alguns dels àmbits professionals de l’esport i de l’activitat física.

Una altra de les característiques dels estudis de CAFE ha estat la seva internacionalització. Comerma recorda que “el primer estudiant ERASMUS de la facultat va ser un estudiant de CAFE”.  Amb els anys, l’oferta de mobilitat ha anat augmentant, fins al punt que els estudiants actuals participen en projectes internacionals a diferents països, com Portugal, els Estats Units, els Països Baixos, Canadà, Itàlia, Nepal, el Marroc, Gàmbia, Senegal i Colòmbia.

En l’àmbit acadèmic, s’ha consolidat el màster del Professorat de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius i s’ha engegat el doble grau CAFE/Mestre en Educació Primària, com  a exemple de la vinculació històrica que hi ha hagut entre l’esport i l’educació. També s’han implantat diferents màsters de títol propi de l’àmbit de l’entrenament i la gestió i, a partir d’aquest curs, la UVic-UCC ja ofereix per primer cop un programa de doctorat propi en l’àmbit de l’activitat física i de l’esport. Actualment, existeixen tres grups de recerca vinculats als estudis de CAFE (SPARG, GREAF i GREF), que aglutinen les experteses de la cinquantena de professors que formen el quadre docent.

Durant l’acte de celebració, el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va considerar molt positiva la coincidència amb el 25è aniversari de la UVic-UCC, “cosa que demostra que l’alumnat i les seves famílies confien en nosaltres, gràcies al fet de disposar d’una base de docència consolidada que ens dona prestigi i reconeixement”. El rector va refermar la voluntat de millora i ampliació constant de les instal·lacions esportives “pensant en els alumnes de CAFE, però també en tota la comunitat” i es va mostrar satisfet de la clara aposta de la Universitat per la investigació en l’àmbit de l’esport, que es concreta en el Centre d'Estudis en Esport i Activitat Física.

Per la seva banda, el degà de la Facultat d’Educació, Traducció, Esport i Psicologia va agrair a l’exdegà Antoni Tort i al primer coordinador de la titulació, Joan Arumí, “la seva visió estratègica i de futur de pensar que en el marc de la Facultat d’Educació hi tenien cabuda els estudis sobre esport”. Ramírez va afegir que “l’èxit de la titulació a Vic cal imputar-lo també a la relació de confiança mútua que s’ha establert amb la ciutat i al treball en equip”.

Aíto García Reneses: “Tothom pot arribar a tenir més talent, cal treballar-ho i voler-ho”

La taula rodona sobre “Gestió del talent i de les persones” va convidar a reflexionar sobre el talent dels esportistes, com s’ha de treballar i com s’han de preparar les persones que han de gestionar el talent dels altres. Aíto García Reneses va reconèixer que hi ha tres talents, el físic, el tècnic i el personal “i que tots tres s’han de treballar perquè tothom, partint del nivell que tingui, pugui arribar a tenir-ne més”. A més d’aquests, Xavier Marcé hi va afegir la resiliència, la capacitat d’adaptació als canvis, les limitacions del cos i saber entendre el joc per anticipar-se, que “són elements que marquen la diferència d’un esportista”, mentre que José Luis López del Amo va afirmar que a banda de tenir unes qualitats extraordinàries, “darrere del talent sempre hi ha una casualitat, pel fet d’haver nascut en un lloc concret i en una família determinada, tenir uns amics concrets o haver tingut un bon professor d’educació física”.

Preguntats sobre com es fa per gestionar el talent dels esportistes, tots tres van coincidir en la importància de formar-se en l’àmbit psicològic i del coaching per arribar a conèixer-se bé un mateix. Tal com va afirmar Xavi Marcé, “tots som diferents i responem de manera diferent als estímuls”. Per García Reneses, “l’important és tenir bon cap” i saber inculcar també el valor de l’educació “per aconseguir que els jugadors siguin millors en tot”. López del Amo també va posar èmfasi en el vincle de confiança que hi ha d’haver entre l’entrenador o entrenadora i l’esportista, afirmant que “cal que els esportistes confiïn en ells mateixos igual que confien en l’entrenador; si no, res no funciona”.

Contacta amb nosaltres

Contacta'ns